Ni ases a les cases, ni tractors a les fires

Diu la dita que de Joseps Joans i ases n'hi ha a totes les cases, dita que em sembla que cada dia és menys certa Josep i Joan són noms cada vegada menys comuns entre la mainada i els ases ja fa temps que van ser substituïts per tractors. Per a mi des de sempre la festa de Sant Josep està directament associada dues paraules, fira i Mollerussa, doncs a cada any per aquests dies a Mollerussa se celebra la Fira de Sant Josep, aquest any la 140ª edició.

Visitar la fira sempre és una festa, aquest any però hi hem trobat a faltar els tractors, finalment no va haver-hi acord entre la fira i els concessionaris de tractors i van decidir no assistir a aquesta edició de la Fira de Sant Josep, com ja va passar en una edició anterior a la fira de Sant Miquel de Lleida. Els responsables dels concessionaris de les marques de tractors sembla que apostarien per assistia el les fires de Sant Josep i Sant Miquel en anys alternatius un any a Mollerussa i l'altre a Lleida. Hem d'entendre també la feina i les despeses que comporta l'assistència a aquestes fires i les vendes que cal fer perquè aquesta feina i aquestes despeses seguin rendibles.

Per una altra banda penso també que potser les fires haurien de tornar una mica a l'origen i pensar que el més important és posar en contacte els expositors amb els clients, que sigui un punt de confluència per generar negoci, però que no sigui la fira un negoci en si mateixa, atenció, però que tampoc sigui deficitària, caldria trobar l'equilibri sense perdre qualitat.

Si no heu pogut assistir a la Fira de Sant Josep de Mollerussa, aquí podeu veure aquest vídeo, no és el mateix que veure-ho en directe, però us en podreu fer una petita idea.

De totes maneres encara que sense tractors la fira aquest any ha continuat sent interessant, cada any hi ha novetats i els nostres interessos també varien d'un any per l'altre, en aquesta edició com sempre hi hem pogut veure una amplia oferta de maquinària agrícola per realitzar tota mena de feines del camp, però també ens ha interessat força l'oferta en matèria d'energies renovables, com ara les calderes de calefacció alimentades amb estella o pellets de fusta, clafoll d'ametlla o d'avellana o pinyol de pressec o d'oliva i en l'apartat d'automoció també ens ha cridat l'atenció els vehicles elèctrics o híbrids, cada vegada més presents en la oferta de models dels fabricants de cotxes i motos.

Punt es? No fa gens per nosaltres

Aquest vespre revisant el Twitter he trobat un parell de twits que deien "Google aplica dominis territorials als bolgs..." i un altre "Google espanyolitza els blocs catalans", podeu llegir la informació clicant en els anteriors enllaços. Després de llegir-ho m'he dirigit ràpidament a aquest blog per comprovar-ho i efectivament elblogdelmon.blogspot.com.es de seguida he pensat aquest .es no fa gens per a mi , així doncs m'he decidit a provar la solució que ens dona aquest enllaç, com evitar la redirecció a blogger.com.es.  Penso que també cal dir que a diferencia d'altes llocs com Twitter, Google fa temps que ofereix als seus serveis en català, i espero que a partir d'ara ens continuïn tenint en compte. Encara que segons ens diuen s'ha afegit aquest .es per qüestions legals, a nosaltres no ens agrada. no fa per nosaltres i a més a més tenint en compte el que al seu dia va costar aconseguir el .cat, proveu d'evitar la redirecció a blogger.com.es 

El perdó

El programa 30 minuts de TV3 la setmana passada va emetre un reportatge sobre les trobades entre etarres penedits i familiars de víctimes del terrorisme. En aquest cas parlen Iñaki Rekarte, autor d’un atemptat amb cotxe bomba a Santander el 1992 i Iñaki García Arriza-Balaga, fill d’un assassinat per ETA el 1980, Iñaki García Arriza-Balaga i Iñaki Rekarte són víctima i botxí, però de casos diferents. Cada un d'ells ha participat en una reunió diferent. Fins ara s'han celebrat 11 trobades, 4 de les quals directament entre ex-terroristes i familiars de les víctimes que van causar.

Quina de les dues parts te més necessitat d'aquestes trobades? En aquest reportatge ens expliquen que tan el botxí com la víctima tenen necessitat de demanar perdó i de perdonar respectivament, segurament no deu ser fàcil per cap de les dues parts, però penso que és molt bo poder arribar fins aquí, i la societat està preparada per arribar a perdonar-se i construir un futur sense venjança?

Al programa de radio Versió Rac1 parlaven d'aquest reportatge amb el seu director Eduard Sanjuan i el psicòleg Xavier Guix, donen resposta a algunes de les preguntes que ens podem fer després de veure aquest reportatge. Si voleu escoltar-ho cliqueu damunt de la imatge.

Per acabar, avui 11 de Març podem recordar les víctimes del terrorisme amb aquesta preciosa cançó, Jueves de La oreja de Van Gogh

Aquest és el país que volem?

Fa uns dies vam sortir als mitjans de comunicació alguns projectes poc convencionals per sortir de la cisis econòmica, per una banda un macro complex lúdic, Eurovegas i per una altra el projecte de Rasquera (Ribera d'Ebre) per fer una plantació de cànnabis. Doncs, no se si entende-ho com el fracàs d'un model, m'explico, sempre, tan a casa, a l'escola, o la mateixa societat ens han explicat que els més ben preparats seran els que tindran les millors oportunitats, que la formació és la clau, ens han ensenyat valors com l'esforç, el treball, la col·laboració, la solidaritat, la feina ben feta no te fronteres... i ja fa molts anys que sentim parlar de I+D.

Tenint en compte que avui vivim en una societat més formada, més preparada i amb més coneixements que mai i sabent aquella dita que diu que els catalans de les pedres en fan pans, em quedo una mica sorprès davant d'aquestes iniciatives, han de venir inversors estrangers, americans o xinesos? De que ens ha servit tot aquest esforç de tants anys? o es que potser aquest esforç no ha estat tal? per sort també hem pogut llegir una altra noticia que deia que cada vegada son més els aturats catalans que opten per posar el seu propi negoci, segurament son aquests els que de les pedres en faran pans.

Fent referencia l'altra qüestió em sembla força fora de lloc una iniciativa com la de Rasquera, evidentment el cànnabis te les seves propietats positives per algunes malalties, com ara efectes pal·liatius dels efectes secundaris de la quimioteràpia,  tot i que aquest projecte inclou un centre d'investigació de les propietats d'aquesta planta em sembla que no és aquesta la finalitat principal del projecte, oi? 

Tot plegat em sembla que és per pensar-hi una mica, segurament son projectes que donarien feina a moltes persones, però em sembla que no estan a l'altura de la categoria que ens mereixem, el nostre país i els nostres pobles han de ser coneguts per totes les coses bones que tenim, tan a nivell turístic, industrial, científic, cultural, esportiu..., i no pas per un projecte que ens han portat de fora o per una plantació de cànnabis.  

Primer aniversari

Doncs si, sembla que fos ahir però ja fa més d'un any que vaig publicar la primera entrada en aquest blog, la idea inicial era anar-hi fent publicacions més regularment del que ho he fet i potser no ho he fet perquè les xarxes socials ja ens permeten comunicar-nos i compartir aquelles coses que ens interessen amb els nostres "amics". La intenció és anar publicant entrades per compartir informacions, coneixements vídeos, fotos..., que actualment son del meu interes i que també poden ser de l'interes d'altres persones, però també perquè en aquest raconet d'Internet quedi constància d'algunes coses del temps en que vivim i que qui sap si en un futur poden ser de l'interes d'algú, us imagineu algú que d'aquí a 30 o 40 anys llegeixi aquestes lletres o miri els videos?

Doncs anem per feina, com potser ja heu vist he fet algun petit canvi i afegit alguna novetat, a la columna de la dreta podeu trobar enllaços als meus perfils de Twitter, YouTube i Picasa on vaig publicant piulades, vídeos i fotos. Properament tinc previst publicar nous vídeos i fotos a YouTube i Picasa, ja que tinc material que m'agradaria compartir i que pot ser del vostre interes. Fa uns dies vaig pujar a YouTube un vídeo de FIMA (Feria Internacional de Maquinaria Agrícola), una de les fires més importants, si no la més important d'Europa en matèria de maquinaria agrícola i que es va celebrar a Saragossa ara fa un parell de setmanes, us el deixo aquí per si encara no l'heu vist.

 

Si us interessa món de la pagesia, la maquinaria agrícola o també dels cotxes, o simplement voleu sortir a fer una passejada i veure l'ambient, recordeu que com cada any properament se celebrarà a Mollerussa la Fira de Sant Josep, la fira catalana de la maquinaria agrícola i salo de l'automòbil.