L'ermita de sant Ramon d'Artesa de Lleida - Foto: Ricard Tortosa |
Planta de l'Ermita |
Si encara no hi heu estat mai aquest por ser un bon dia per fer-hi una visita, aquí teniu el programa d'actes.
Bé doncs si us sembla començarem explicant una mica la historia de la construcció de l'ermita, ho explica molt bé aquest text extret del llibre Sant Ramon d'Artesa de Lleida, Una ermita del segle XVIII, escrit per Josefina París i Mor i editat l'any 1996 per l'Ajuntament d'Artesa de Lleida amb la col·laboració de l'Institut d'Estudis Ilerdencs. Aquest llibre ens pot ajudar molt a entendre com vivia la gent del segle XVIII, el text doncs diu així:
Els veïns del poble Francisco Jové i Argilés i la seva filla Rosa, aquesta casada i en estat de bona esperança, transitaven en una tartana pel camí que anava d'Artesa A Lleida quan, de sobte, van patir un accident i l'euga que tirava del carruatge es va desbocar i va fer bolcar el vehicle. El pare i la filla, molt esfereïts pel greu succés, una vegada recuperats de l'ensurt, van prometre que si el naixement de la criatura anava bé, en aquell indret hi edificarien una capella en honor de Sant Ramon Nonat.
L'elecció de Sant Ramon Nonat con a titular de la capella no va ser casual sinó que aquesta distinció es va fer sobretot perquè aquest sant és el patró dels parts difícils. No hem d'oblidar que el nom de Nonat li ve donat pel fet que, tal com relata la llegenda de la seva vida, en néixer, el senyor de Cardona l'hagué de treure del ventre de la mare ja morta.
Portada del llibre |
Si hi teniu interes podeu comprar-lo a Llibres.cat clicant en aquest enllaç
Cronològicament els fets succeïren de la següent forma:
El 1771 Rosa Jové Mo (veïna d'Artesa) i filla de Francesc Jové Anglés, es casa amb Josep Salas Simó aquest era un negociant de Reus tal com era costum a l'època Rosa en casar-se pren el primer
cognom del seu marit, així doncs passà a dir-se Rosa Salas Jové.
cognom del seu marit, així doncs passà a dir-se Rosa Salas Jové.
Entre 1772 i 1775, és el període de temps en que Rosa i el seu pare tenen l'accident i prometem.construir una ermita en l'indret de l'accident.
El 1776 s'aconsegueix l'autorització per construir l'ermita.
El 1777 l'ermita és construïda, consagrada i dedicada al culte de Sant Ramon.
“ Capella de Sant Ramon Nonat, any 1777. Feta a expenses de Rosa Salas y Jove y de son pare Francisco Jove y Angles y dels seus” Inscripció que es pot llegir al llinda de la porta de l'ermita. |
En el següent vídeo podem veure-hi una selecció d'imatges de
l'Ermita de Sant Ramon i la Festa de Sant Ramon d'Artesa de Lleida, que
formen part d'un recull gràfic realitzat el setembre de 2010, per
encàrrec del Consell Parroquial de la Parròquia de Sant Miquel Arcàngel
d'Artesa de Lleida, en homenatge a Mossèn Joan Torrelles i Rotellà per
els seus més de trenta anys de servei a la Parròquia i al poble d'Artesa
de Lleida. Entre les imatges hi podem veure fotos de la festa de Sant
Ramon als anys 80 i d'altres de més actuals, imatges de l'ermita, tan de
l'exterior com de les pintures de l'interior, i també imatges de
treballs de restauració portats a terme la darrera dècada, així com un
recull de les noticies que mossèn Joan publicava setmanalment al fill
parroquial sobre l'estat de l'ermita i les obres de manteniment i
restauració.
També hem de parlar de les relíquies de Sant Ramon, que hi havia a la Parròquia de Sant Miquel Arcàngel d'Artesa, i que foren recollides d'entre la ferralla l'any 1938, durant la guerra civil, per Gregorio Garrido Cantos (1912-1974), natural de Linares (Jaen) i que el seu fill Gumersindo va retornar a la parròquia d'Artesa l'any 2006, tal i com era la voluntat del seu pare. Per tal d'entendre-ho millor podem llegir la historia dels fets en aquests texts extrets del full parroquial que publicava setmanalment mossèn Joan Torrelles.
També hem de parlar de les relíquies de Sant Ramon, que hi havia a la Parròquia de Sant Miquel Arcàngel d'Artesa, i que foren recollides d'entre la ferralla l'any 1938, durant la guerra civil, per Gregorio Garrido Cantos (1912-1974), natural de Linares (Jaen) i que el seu fill Gumersindo va retornar a la parròquia d'Artesa l'any 2006, tal i com era la voluntat del seu pare. Per tal d'entendre-ho millor podem llegir la historia dels fets en aquests texts extrets del full parroquial que publicava setmanalment mossèn Joan Torrelles.
La relíquia de en mans de mossèn Joan el dia de Sant Ramon de 2007 |
Segons llegeixo al blog Goigs de l'Ignasi -Goigs de les terres de Lleida- sembla ser que:
Segons l’orde de la Mercè, es tracta d’una de les relíquies més importants que actualment es coneixen de sant Ramon Nonat, després que la petita relíquia venerada al santuari de Sant Ramon a la Segarra fos robada l’any 2007 en vigílies de la seva festa per uns desconeguts, sense que fins ara hagi pogut ser recuperada.
I per acabar un enllaç al blog Conèixer Catalunya, on també podem trobar-hi informació sobre l'ermita.
Segons l’orde de la Mercè, es tracta d’una de les relíquies més importants que actualment es coneixen de sant Ramon Nonat, després que la petita relíquia venerada al santuari de Sant Ramon a la Segarra fos robada l’any 2007 en vigílies de la seva festa per uns desconeguts, sense que fins ara hagi pogut ser recuperada.
I per acabar un enllaç al blog Conèixer Catalunya, on també podem trobar-hi informació sobre l'ermita.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada